Moltes espècies de plantes són pol·linitzades per insectes, un mètode de pol·linització conegut com entomofilia. Les plantes entomòfiles han desenvolupat una sèrie d'adaptacions per a atreure als insectes, com a pètals de colors brillants, flors aromàtiques i nèctar saborós.
Tant els insectes com les plantes es beneficien de la relació de pol·linització. Els insectes obtenen una gran font d'aliment del nèctar de la flor i, en el procés d'anar de flor en flor, els insectes escampen el pol·len entre les flors, pol·linitzant les flors al seu pas. El pol·len conté els espermatozoides masculins d'una planta i es troba en els òrgans masculins d'una planta coneguts com a estams; quan entren en contacte amb una part femenina d'una flor, l'estigma, la flor ha estat pol·linitzada. La distribució del pol·len per part dels insectes és un procés de vital importància per a moltes plantes, ja que els permet reproduir-se.
La impressionant diversitat de les característiques de les flors reflecteix les adaptacions als diferents grups de pol·linitzadors.
Sabia que …
... Les abelles i els borinots s'alimenten de pol·len i nèctar. El seu aparell bucal, anomenat "probòscide", és relativament curt, per la qual cosa el nèctar ha d'estar a una distància màxima d'1 cm. Per això, prefereixen les lamiáceas (Labiatae), com les famílies de la menta, l'ortiga o la sàlvia, i les plantes de la família de les figueres (Scrophulariaceae), que ofereixen un bon lloc per a agarrar-se. Algunes espècies d'abelles silvestres estan fins i tot adaptades a alimentar-se en campanetes, en les quals se submergeixen per complet.
... A les papallones els agrada beure el nèctar de les flors a les quals no poden arribar les abelles o els sírfids. Les papallones prefereixen les flors vermelles, blaves i grogues. Els colors de les plantes atreuen a les papallones cap a elles. Com les papallones necessiten poder aterrar fàcilment en la flor, els agraden les flors amb forma de plat, com el Dianthus. També els agraden les lamiáceas com la lavanda i la farigola.
... La pol·linització dels papallons és típica de les plantes amb flors penjants, que poden retenir el nèctar en profunditats de fins a 20 cm, com la corretjola (Calystegia sepium). Com volen en la foscor, els papallons van després del dolç de les flors. Algunes flors que són pol·linitzades per els papallons tanquen les seves corol·les durant el dia i s'obren a la nit per a desprendre la seva aroma.
... Els sírfids, com per exemple els dípters que poden semblar-se molt a les abelles, solen visitar flors obertes en forma de bol on s'alimenten tant de nèctar com de pol·len, però alguns d'ells tenen probòscides més llargues, la qual cosa els permet aconseguir el nèctar fins i tot en flors amb esperons relativament llargs.
... Els escarabats van ser els primers pol·linitzadors de la Terra. Els escarabats s'alimenten principalment de pol·len, mentre que el nèctar sol ser difícil d'aconseguir per a les seves curtes peces bucals. Per això, es troben en flors riques en pol·len i de fàcil accés per a ells, com les roses, les pomeres en flor o les pastanagues silvestres. A alguns escarabats els agraden les flors més "oloroses", per això algunes flors pol·linitzades per escarabats desprenen una olor diferent, a vegades menys afruitat. A més, els escarabats també utilitzen les flors per a prendre el sol, dormir o apariar-se.